Saltar a continguts

eQuàliment

Navegació

Menú principal

Raúl Moreno

Imatge de complement

OCUBRE 2020

Parlem amb Raúl Moreno,
Diputat del Parlament de Catalunya

El 4 de març del 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, quins seran els principals impacte positius que planteja llei i quins són els proper passos?

La Llei aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya després d'anys de debat parlamentari i de compareixences de més de 40 experts/es i organitzacions del sector situa Catalunya com la Comunitat Autònoma amb el text legislatiu més avançat d'Europa, ja que actua en tota la cadena alimentaria i no només en la seva part final. No es tracta només d'aprofitar els aliments sinó d'evitar que es malbaratin. És quelcom que diferencia aquesta llei de la francesa o la italiana. A més, la llei estableix un sistema de control, seguiment i d'informació d'obligatòria implementació per part de tots els sectors, per conèixer quin és l'impacte actual del malbaratament a Catalunya i com la llei contribueix en la seva reducció. Tenir dades reals del que succeeix és fonamental per poder aplicar les polítiques concretes i establir estratègies de futur i, justament, la recollida de dades amb paràmetres compartits per tots els sectors ha dificultat la quantificació i l'establiment d'estratègies conjuntes.

Més enllà dels sectors que participen activament en la cadena alimentària, la llei recull també la necessitat d'escoles, residències, empreses de càtering i hospital de disposar d'un pla de reducció de les pèrdues i el malbaratament, i estableix les prioritats de destí dels aliments no consumits: alimentació humana, animal, usos industrials, compost o biogàs. Introdueix també accions formatives contra el malbaratament en l'àmbit escolar, la inversió en I+D+I pel que fa a la investigació sobre aliments, o fins i tot un règim sancionador.

Hem estat capaços d'entrar en temes tan amplis com aquests però també d'establir obligacions més conegudes pel conjunt de la ciutadania com el dret d'endur-se a casa els aliments no consumits o la regulació dels espigoladors a Catalunya. En definitiva, crec que ens ha quedat una llei bastant complerta, possible de fer realitat, d'ampli consens polític i que ens permet tenir un marc legal per començar a reduir els 35kg de menjar que es calcula cada ciutadà llença anualment a les escombraries. Insisteixo, és un bon punt de partida d'una llei que els pròxims anys espero que sigui actualitzada per tal d'adaptar-la a l'evolució positiva que espero que tingui.

Ara cal que el Govern de la Generalitat de Catalunya presenti el reglament de la Llei, que treballi en l'elaboració dels plans de prevenció que obligatòriament hauran de tenir totes les empreses (a excepció de les microempreses), i en molts altres aspectes de la Llei. Per fer-ho, la llei marca un termini d'un any, però és ben cert que la situació de la pandèmia i l'actual govern en funcions obligarà a allargar aquests terminis.

Les crisis agreugen les dificultats perquè els aliments arribin a les persones i famílies que més ho necessiten. Ja va passar amb la crisi del 2008, però ara, a conseqüència de la Covid-19, les necessitats d'aliments s'han tornat a disparar. Quin paper pot jugar la llei sobretot en aquestes situacions de crisi?

La llei catalana reconeix el dret de les entitats socials a rebre aliments procedents de la donació o l'espigolament per ser distribuïts en menjadors socials o centres de distribució d'ONG's. A més, la llei obliga a l'administració pública a facilitar locals de distribució territorials per millorar el repartiment d'aquests aliments, i introdueix línies de prestacions econòmiques perquè les entitats puguin disposar de la infraestructura necessària per a la conservació dels aliments, pensant especialment en els aliments frescos.

Però val a dir que la Llei no ha estat concebuda només com un sistema d'aprofitament dels aliments perquè les famílies en risc d'exclusió social puguin rebre'ls. Aquest és per exemple el sentit de la llei italiana o francesa. La llei catalana ho contempla, però per fer front a la situació de crisi social derivada de la COVID-19 cal posar en marxa polítiques de garantia de rendes -la posada en marxa de l'Ingrés Mínim Vital és un bon exemple, tot i les seves dificultats d'aplicació per l'àmplia demanda-, accions de reducció de l'índex de pobresa infantil, que a Catalunya són els més elevats d'Espanya i d'Europa, i només ens guanya Romania, polítiques de conciliació laboral i familiar i una bona inversió de recursos i personal en el sistema social. Només amb una estratègia coordinada podrem evitar o reduir aquestes cues, lluitant contra la pobresa, especialment la severa, que a Catalunya ja augmentava abans de la COVID i ara s'agreujarà, esdevenint estructural i, per tant, més difícil de revertir.

De quina manera la distribució d'aliments solidaris té o pot tenir un paper en la disminució del malbaratament alimentari?

Crec que tenen un paper fonamental per evitar el malbaratament alimentari. En el sistema actual, la distribució d'aliments solidaris dóna sortida als excedents que provenen d'Europa, del FEGA, a l'enorme tasca d'entitats com el Banc d'Aliments o als productes amb data de consum preferent de les grans superfícies.

Es configura com una de les vàlues finals de la cadena alimentaria que distribueix el producte cap al consumidor final i evita, per tant, que aquests productes acabin en les escombraries. Aquest fet va ser objecte d'un debat interessant per part dels/les ponents de la llei. Cal que fem un pas endavant, que professionalitzem la distribució d'aliments, que siguem capaços de generar un espai, no només de distribució d'aliments, sinó també generador d'oportunitats laborals amb els mateixos usuaris/àries, a partir de projectes de reinserció laboral o de nínxols de negoci solidari i d'economia circular, tal com succeeix a altres països europeus on existeixen iniciatives d'aquest tipus.



Segons dades facilitades per Alfred Vera (Agència de Residus de Catalunya) en una entrevista a eQuàliment, el 16% del malbaratament d'aliments s'atribueix als supermercats. La llei pot afavorir la col·laboració i coordinació entre les empreses de distribució i les entitats socials que distribueixen aliments solidaris? Com? Quines conseqüències pot tenir?

Certament, es calcula que un 16% del malbaratament d'aliments es produeix en supermercats i grans superfícies, però val a dir que va a la baixa. La tecnificació dels processos de distribució i controls d'estoc dels supermercats està permetent reduir a la mínima expressió aquest malbaratament, i és comprensible encara que sigui només per una qüestió de cost/benefici: un producte no venut genera pèrdues econòmiques, i de les visites a grans superfícies com per les seves compareixences en la ponència, notem que cada vegada el sector està més sensibilitzat amb el tema. De fet, vam arribar a acords importants que han estat secundats per ells mateixos.

Em refereixo a elements com capacitar els seus treballadors/es perquè actuïn en la reducció del malbaratament, fomentar la venda de productes amb data de consum preferent amb l'estratègia de venda que considerin oportuna, fomentar la venda de productes amb imperfeccions o desperfectes, els productes de temporada i proximitat i millorar la venda d'aliments a granel. Per altra banda, la llei recull també la signatura de convenis de col·laboració entre les grans superfícies i entitats socials per a la donació d'aliments que siguin perfectament consumibles però que per qualsevol altre motiu hagin sortit de la venda.

Esperem que d'aquí a uns anys, quan la llei estigui en ple funcionament, hàgim estat capaços de teixir un circuit que redueixi el malbaratament alimentari amb la col·laboració de tots els sectors, i que l'eliminació o les escombraries siguin la darrera opció, reduint l'impacte ecològic implícit en el malbaratament alimentari, a més de l'impacte econòmic i social. Però fins aleshores caldrà posar la lupa la tasca de revalorització dels aliments, ja que el 50% del malbaratament alimentari es produeix a les llars.


Es podria fer el mateix amb els restaurants?

En l'àmbit de la restauració hem volgut centrar els esforços a garantir que els clients puguin endur-se a casa els aliments no consumits, en envasos reciclables i biodegradables i sense cost afegit. És una pràctica estesa però actua de forma molt important en l'exercici de presa de consciència per part de la ciutadania, sobretot en generacions més adultes que encara avui tenen vergonya a endur-se a casa allò que no han consumit. I crec que ho enfortim en la llei, ja que obliguem els restaurants a publicar aquest servei a les cartes o a l'establiment.

Per altra banda, els restaurants de les escoles, residències o hospitals també hauran de tenir un pla de reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, i hauran de complir també la jerarquia de prioritats d'ús dels aliments de la que abans em referia.

Existeixen, per altra banda, iniciatives privades molt interessants i que complementen la lluita contra el malbaratament, com per exemple "To Good To Go" que permet comprar a preus reduïts els aliments que aquell dia el petit negoci del teu barri no podrà vendre, o la "nevera solidària" que permet compartir aliments entre particulars. Iniciatives difícilment regulables per part del legislador, però molt interessants i complementàries a l'objectiu que busquem.


Quin paper creus que pot tenir eQuàliment en la lluita contra el malbaratament alimentari?

Considero que el paper d'eQuàliment és fonamental per cercar l'eficiència i la traçabilitat del procés. Abans parlava que cal fer un pas endavant, professionalitzar i, no cal dir-ho, tecnificar el que ara es fa -i molt bé- amb altes dosis de voluntariat i solidaritat per part de les entitats. Cal mantenir aquests dos darrers valors intrínsecs en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari, i no és contrari a una millor tecnificació dels processos.

Controlar els estocs, evitar duplicitats o acumulacions innecessàries, evitar o reduir les cues davant les entitats que presten aquest servei són elements fonamentals per fer aquest pas endavant que molts desitgem. Crec que va en la línia d'una millora en la dignificació de les famílies usuàries i ens permet, i no és menor, mesurar i quantificar quants aliments i com es vehiculen des dels donants fins als usuaris. Finalment, tenir una plataforma informàtica capaç de garantir aquests aspectes, i que aquesta sigui utilitzada per un major nombre d'entitats i institucions ens permetria fer una millor distribució dels aliments i, per tant, evitar de forma significativa el malbaratament d'aliments.

 

 

 

© eQuàliment - DISTRICTE DIGITAL SL - Provença, 281, 5è 2a - 08037 - Barcelona - Tel. 93 467 28 94