Saltar a continguts

eQuàliment

Navegació

Menú principal

Alfred Vara

Imatge de complement

JUNY  2016

Parlem amb Alfred Vara, Cap del Departament de Prevenció de l'Agència de Residus de Catalunya sobre la realitat del malbaratament alimentari a Catalunya  i els seus vincles amb la distribució solidària d'aliments

Què s’entén per malbaratament alimentari? Quins són els principals orígens de malbaratament alimentari a Catalunya?

El malbaratament alimentari s’ha tractat des de punts de vista diversos i amb diferents aproximacions i metodologies. No hi ha encara un consens internacional en la definició de malbaratament alimentari.
 
A Catalunya, com arreu del món, l’origen del malbaratament alimentari està repartit entre tots els actors de la cadena de proveïment: des dels produc¬tors als consumidors, tot passant pels distribu¬ïdors, comercialitzadors i restauradors.
 
L’any 2011, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la “Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya. En aquest estudi s’entén com a malbaratament alimentari “aquelles restes d’aliments preparats o cuinats menjables, restes del plat o retornades de les taules menjables (amb les pells, ossos, closques i altres parts no separables), menjar fet malbé, així com menjar en bon estat (envasat o no) que hom pot trobar dins dels circuits de recollida selectiva de la FORM i la recollida de la fracció resta que generen les llars, la restauració i la distribució al detall.” Actualment, l’ARC té en curs el desenvolupament de la metodologia de quantificació del malbaratament alimentari en el sector primari, la agroindústria i la distribució a l’engròs que ha de permetre elaborar un informe complementari a aquesta primera diagnosi, a fi de disposar de la imatge completa del malbaratament alimentari a Catalunya.

 

Quina dimensió s’estima que té a Catalunya el malbaratament alimentari?

A Catalunya es llencen anualment a les escombraries 262.471 tones del que en aquesta diagnosi s’ha qualificat com el malbaratament alimentari, i que es troben en els residus de la recollida municipal.
 
Del total de les disponibilitats alimentàries sòlides que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços al detall de Catalunya, es malbarata el 7% (34,9 kg/hab. i any), xifra que equival a llençar el menjar consumit durant 25,5 dies o a nodrir més de 500.000 persones durant un any. L’anàlisi dels diferents àmbits d’estudi posa de manifest que el 58% del malbaratament es produeix a les llars (151.800 tones). Els supermercats són responsables d’un 16%. Els bars i restaurants, establiments amb uns patrons de malbaratament específics associats a la planificació de les compres i de la cuina o a la mida de les racions, entre d’altres factors, són responsables del 12%. El sector del comerç de productes alimentaris al detall (fruiteries, carnisseries i peixateries, forns de pa, etc.) en representa un 9% del total, amb una superfície total de venda similar a la dels supermercats. Els serveis de càtering i restauració de les institucions en representen un 4%, mentre que els mercats municipals són el sector amb un menor percentatge de malbaratament, de només l’1%.
 

Hi ha prou informació i prou consciència sobre la importància d’aquest problema?

Vistes les xifres de malbaratament alimentari, és evident que falta molta informació i conscienciació al respecte. És per això que una de les primeres accions que es plantegen fer per prevenir el malbaratament alimentari a qualsevol sector (ciutadans, escoles, restaurants, càterings, productors, etc.), és precisament fer auditories de malbaratament alimentari, ja que molts de nosaltres no som prou conscients de la quantitat d’aliments que arribem a llençar fins que no ens posem a comptabilitzar-los.
 
Per tot això, des de l’ARC, a banda la subvenció de projectes de prevenció del malbaratament alimentari, molts dels quals preveuen fer auditories, s’han fet múltiples accions de sensibilització com la campanya “Som gent de profit”, dirigida als ciutadans per induir canvis de comportament per evitar llençar el menjar, i diverses accions per al sector educatiu al que cal considerar com a estratègic.
 

Quines polítiques s’impulsen des de l’Agència de Residus de Catalunya per lluitar contra el malbaratament alimentari? Quina legislació existeix actualment en aquest àmbit? 

El Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya - PRECAT20 és l’instrument de planificació de les polítiques del Govern de la Generalitat en matèria de residus fins el 2020, i inclou, per tant, també la prevenció del malbaratament alimentari. El PRECAT20 es proposa en concret un objectiu de reduir l’any 2020 en un 50% el malbaratament alimentari respecte els nivells existents l’any 2010 en els àmbits de la distribució al detall, la restauració, el càtering i el domèstic. A més, es proposa establir, abans de finalitzar 2018, un objectiu de reducció del malbaratament alimentari en els sectors primari i agroalimentari, incloent-hi la distribució a l’engròs.
 
Per assolir aquests objectius, el PRECAT 20 proposa un ampli ventall d’actuacions des de la realització de campanyes de comunicació, caracteritzacions periòdiques sobre el malbaratament alimentari o el disseny d’estratègies de col·laboració amb diferents actors socials, fins a l’impuls de l'ús de bosses compostables i cubells airejats.
 

 

De quina manera la distribució d’aliments solidaris té o pot tenir un paper en la disminució del malbaratament alimentari? 

Una component molt important de la distribució solidària d’aliments és la canalització dels excedents alimentaris cap a vies d’aprofitament per a persones en risc d’exclusió social. Un exemple clar de la incidència que la recollida d’excedents alimentaris té sobre la prevenció dels residus és la feina realitzada per la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, que de les 16.403 t d’aliments que aquesta entitat va recollir l’any 2015, 7.266 t eren excedents alimentaris que provenen sobre tot del sector primari, de la indústria i de grans distribuïdors, però també de mercats i supermercats de barri. També el pla de minves de la mateixa fundació facilita la donació directa dels excedents dels supermercats de barri a entitats benèfiques properes, assegurant-ne d’aquesta manera el consum immediat de molts aliments frescos abans no caduquin.
 
Un altre exemple semblant el trobem a la ciutat de Reus, on amb el suport de l’ARC es va iniciar al 2012 un projecte de recollida d’aliments frescos consumibles però no comercialitzables de diversos subministradors de la ciutat, amb el doble objectiu d’augmentar la donació d’aliments a persones necessitades, i de reduir la quantitat d’aliments consumibles que acabaven a les escombraries. Només en un any, en el que es van recollir 173 t d’aliments, es va observar una reducció del 6,5% (54 t) del total de residus comercials recollits l’any anterior. 

 

Creieu que eQuàliment pot ser un instrument útil per estimular i quantificar la lluita contra el malbaratament alimentari? 

Evidentment que sí, ja que com a eina informàtica eQuàliment ens pot aportar informació àgil i segura de la prevenció del malbaratament alimentari que es produeix als municipis i a les entitats. eQuàliment pot donar per tant visibilitat i consciència de la quantitat d’aliments que deixem de llançar a les escombraries, així com de les quantitats que s’han pogut donar a persones en risc d’exclusió social.
 
Un exemple clar de la utilitat d’eQuàliment la trobem en la Taula de Distribució Solidària d’Aliments, creada el 19 de gener de 2012, en la que hi participen els departaments afectats, associacions locals, entitats socials, empreses del sector agroalimentari i de la distri¬bució comercial, i les organitzacions de consumidors, amb l’objectiu de dissenyar i coordinar estratègies i accions d’abast nacional per a fer front a la problemàtica derivada dels excedents alimentaris.
 
Més enllà dels grans avanços assolits per aquesta Taula com són la creació del Mapa d’Entitats de Distribució d’Aliments a Catalunya, la incorporació del Servei de Distribució d’Aliments a la Cartera de Serveis Socials, així com la proposta de regulació d’aquest servei, creiem del tot necessari la incorporació generalitzada d’una eina informàtica com eQuàliment que asseguri una informació centralitzada de la recollida i distribució dels aliments que permeti avaluar l’assoliment d’objectius i justificar la proposta de polítiques adreçades a la prevenció del malbaratament i la justa distribució dels recursos.
© eQuàliment - Provença, 281, 5è 2a - 08037 - Barcelona - Tel. 93 467 28 94