eQuàliment

Els ajuts més demanats són per subministraments de la llar (més del 50%) i en segon lloc ajuts relacionats amb la infància (llibres, menjador escolar, extra-escolars, bolquers,... i habitatge).

Les persones que arriben a serveis socials fruit d’haver-se quedat sense feina i mitjans per accedir al més bàsic i que a més han esgotat els estalvis, es troben amb que la xarxa familiar i el suport del seu entorn ja no pot fer més. Aquest perfil de persones, a part d’ajuts puntuals, si no se’ls pot oferir qualitat d’atenció desapareixen del servei. I entenent per qualitat, un bona escolta, orientació i recursos d’acompanyament que els siguin útils i els ajudin a contenir o sortir de la situació.

Hi ha el perfil més estructural. Aquests per treballar ho tenen més complicat que abans de la crisi i necessiten programes molt específics d’acompanyament.

Serveis socials no té la solució per al col•lectiu de persones que l’únic problema que tenen és falta de feina i manca d’ingressos.  És un problema de polítiques socials (renda bàsica, facilitar accés a recursos bàsics de subsidència i si tenen fills facilitar econòmicament tot el que comporta despeses escolars, lleure,..).  Amb aquest col•lectiu des de serveis socials es pot treballar contenció emocional, grups de suport i connectar a totes aquestes famílies a recursos que els puguin ajudar a contenir millor la situació personal i a no caure en el desànim i desesperació.
 

Els aliments, al contrari de la feines i dels ajuts econòmics, és un recurs que abunda i sobra. Davant aquesta abundància és on les entitats s’han pogut organitzar per recollir-lo i organitzar-ne la  distribució.

En els llocs on s’ha implementat, eQuàliment facilita molt la tasca dels voluntaris i la gestió dels lots. Els serveis socials ha minimitzat la burocràcia i alliberen temps per a altres tasques, però encara hi ha molt marge per millorar i optimitzar la distribució dels aliments.

La resistència dels voluntaris, que tendeixen a voler fer les coses a la seva manera i no estan avesats a les noves tecnologies. Els llocs on hi ha perfils més joves és més fàcil. Però si que està provat que una vegada vençuda la resistència, es viu com un guany.
 

Hi ha una bona coordinació amb les entitats. En les àrees de millora hi hauria el poder disposar d’un estoc més variat de productes, i es comença a parlar també de la reconversió dels magatzems en “supermercats“ on les persones puguin escollir els productes que s’ajusten més a les seves necessitats.

QLa qüestió dels aliments és una de les incoherències d’aquesta societat: hi ha més menjar en circulació del què es necessita. El principal problema és la distribució del sobrant, dates de caducitat, productes que no compleixen el cànon de la marca, dilemes ètics,...

La realitat és que els productes sobrants ho són perquè no es poden posar a la venda, estan a punt de caducar i no s’han venut, o no tenen bona aparença.  Però aquests productes són aptes  pel consum.

Fer cadenes low cost d’accés universal? Supermercats autogestionats per persones sense recursos i que de passada es pogués treballar habilitats per la inserció laboral? Reconvertir la distribució d’aquests excedents que en lloc de voluntaris es faci d’una mera més professionalitzada i es puguin crear llocs de treball i que els voluntaris fossin un suport?

Penso que segur que hi ha una manera més lògica i coherent de fer arribar aquest excedent a les famílies sense recursos, i que no calgui fer cues ni anar-hi amb targetes de racionament com si fos la post-guerra, tenint en compte que es distribueix un bé sobrant que sinó acaba els abocadors.
 

El repte és fer la valoració quantitativa i qualitativa dels bancs d’aliments i veure objectivament si realment estan solucionat necessitats reals o simplement són un element més dins el cercle viciós de la pobresa.
 

eQuàliment permet conèixer exactament els estocs d’aliments i quins productes hi ha en els magatzems, així com els perfils dels beneficiaris i per tant poder dirigir campanyes de recollida dels productes que es necessiten. Convertir-se en el programa de distribució  dels aliments-supermercats sobrants. Essent un programa que funciona en molts punts de Catalunya, pot aportar una visió molt àmplia de mesures a implementar a nivell més global i no tant local.